Las tschittas ed ils insects
Terraviva
Referenzen.
Einen Einblick über das Tun und Wirken von Terraviva vermitteln Ihnen die aktuellen und abgeschlossenen Projekte.
Il nobelet da malencurada
Il nobelet da malencurada ei cun sia ladezia dallas alas da tochen 7.5 cm in dils pli gronds nobelets dalla Svizra. El viva fetg ditg en cumparegliaziun cun la gronda part dallas autras tschittas ed ins sa observar el bunamein igl entir onn. Il nobelet passenta igl unviern sco tschitta, p.ex. en ruosnas da roma ni davos scorsa sluccada. Il zercladur/fenadur fa el ina pausa da stad. En quei temps anflan ins sias maulas che senutreschan da badugns e feglia da salisch.
Il nobelet alv
Il nobelet alv viva els uauls da riva. Naven da miez zercladur tochen miez uost san ins observar ella Ruinaulta entiras gruppas da nobelets alvs giun plaun. Els tschetschan bugen en loghens humids e vid excrements d’animals. Las maulas maglian surtut la feglia dalla cagliamorta. La fin dalla stad fan ellas ord in fegl ina sort da scarnuz per envernar.
Igl alvet da feglia
Igl alvet da feglia ei cun sia ladezia dallas alas da tochen 6.5 cm ina dallas pli grondas tschittas dalla famiglia dils alvets. Las maulas passentan igl unviern en gruppas en in igniv da feglia filada ensemen. La primavera seseparan ellas per setransformar en tschittas. Naven da miez matg tochen miez fenadur sgolan las tschittas ora e senutreschan surtut da flurs cotschen-violettas.
Il cularin imperial sdrimau
Dalla fin zercladur tochen l’entschatta settember san ins observar il cularin imperial sdrimau che tarlischa tut oransch. El senutrescha surtut da flurs blau-violettas tochen alvas che creschan als urs suleglivs dils uauls ni en englars. Duront il sault da calira sgola il mascal sut la femella ora e derasa in’odur carmalonta. Cuort sissu setschenta la femella per secopular.
Igl apollo tgietschen
Igl apollo tgietschen preferescha costas schetgas e carpusas. Las maulas enverneschan ella pial d’iev e schluetan, cura ch’ei fa cauld. Las maulas digl apollo tgietschen ein specialistas da nutriment. Els senutreschan ella Ruinaulta mo dalla flur da mir alva. Las tschittas han bugen carduns ni autras flurs violettas che creschan en loghens schetgs.
Il salep da gonda
Il salep da gonda cun alas blauas ha bugen territoris caulds e schetgs. Ils mascals ein mo miez aschi gronds sco las femellas (tochen 3 cm). Cun sia colur grischa ein els camuflai perfetgamein denter la crappa e vegnan strusch remarcai. Pér sch’ins vegn pli datier dad els, seglian els ell’aria e stendan ora lur alas blauas tarlischontas.
Il bau-buc alpin
Tschun onns viva il bau-buc alpin sco larva ella lenna morta dil fau ch’ei exponida al sulegl. Suenter ch’el schlueta, viva il bi bau blau-ner mo ver 4 jamnas, medemamein sin lenna da fau veglia. Pervia dalla cultivaziun intensiva dils uauls ei il bau-buc alpin daventaus fetg rars. Els reservats d’uaul naturals dalla Ruinaulta resta la lenna morta ditg avunda per tiara e permetta aschia ad el da semultiplicar senza disturbis.
