L’aua sco spazi da viver
Terraviva
Referenzen.
Einen Einblick über das Tun und Wirken von Terraviva vermitteln Ihnen die aktuellen und abgeschlossenen Projekte.
La litgiva d’ual
Las litgivas d’ual sensiblas encunter la glisch han fetg buns egls ed ein activas da di e da notg. Ellas senutreschan surtut d’insects, da larvas d’insects ni da giomberets. Era cannibalissem vegn avon. Naven digl october tochen la fin november senodan ellas ell’aua bassa, nua che las femellas fan ruosnas da fregar cun lur nudaglia davos. Gest suenter insemineschan ils mascals ils ovs e cuvieran els cun glera.
ll mir da fermada ha consequenzas per igl ambient
Ella Surselva dat ei strusch in ual che vegn buc utilisaus. Biaras auas vegnan accumuladas e turbinadas per producir electricitad, quei che caschuna fluctuaziuns dils livels d’aua (undadas e sbassaments). Il menaschi d’undadas e da sbassaments ei in grond stress per ils macroinvertebrai, ils pèschs giuvens ed era ils rambots e contribuescha fermamein al diember da pèschs regressiv.
L’aua restonta ha consequenzas per igl ambient
Savens meina il Rein Anteriur mo pauca aua restonta cun el. Pervia dils livels d’aua bass sescaulda l’aua pli spert e pli fetg las stads da calira. Per pèschs ch’ein dependents d’aua freida ein temperaturas dall’aua pli aultas in grond problem. Els survegnan memia pauc oxigen e sche quella situaziun semida buc a liunga vesta, crappan els.
